Imatge Mònica Campdepadrós

Mònica Campdepadrós

Nascuda a Barcelona, resideix al paratge natural de l’Albera, a l’Alt Empordà.

Transitant entre disciplines com l’escultura, obres amb objecte trobat i les instal·lacions a la natura i a l’espai públic, es qüestiona sobre aspectes existencials, socials i estructurals, i també sobre la relació amb l’entorn i la natura, per aprofundir en el coneixement del món i l’autoconeixement, la consciència i l’espiritualitat.

Des del 2011 ha realitzat nou exposicions individuals i multitud de projectes col·lectius en certàmens, galeries i museus. Ha estat guanyadora d’una  menció d’art FAD 2021 (premis FAD d’art), la beca Bòlit Residència Creativa 2020 amb «De la terra a la terra? [Humanitat en transició]», una beca Baldiri Reixach 2019 de la Fundació Carulla pel projecte «Re/Animar» i una beca Agita a la creació 2016 amb «Cadiretes».

Ha participat amb instal·lacions efímeres en festivals com MAU a l’Espai d’Arts Roca Umbert de Granollers,fake rolex amb una beca Transefímers de la Xarxa Transversal; Microscopies, al Parc del Secà de Manresa; el Dia Internacional de l’Art al Museu d’Art de Girona i al Museu d’Història de Girona, i les Trobades d’Art i Natura: Líquens, organitzades per CACIS, Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de Calç (Calders).

Algunes exposicions individuals s’han focalitzat en la relació de l’ésser humà amb la natura –com «Trobar-se [in Natura]» a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt el 2020, o «Re/Animar» a la galeria Lola Ventós de Figueres el 2018–, i les n’ha sorgit un projecte educatiu multidisciplinari que es porta a terme en diversos instituts d’educació secundària.

Obra presentada:

‘Camins de l’oblit i el record’ parla sobre els antics camins físics –perduts o resignificats–  i sobre trajectòries dels camins vitals.

Entre l’oblit i el record, hi ha recorreguts d’anada i tornada. Fabulacions, tergiversacions, memòries atzaroses o misteriosament selectives. Com els de la Creu de Millàs ­–flanquejada per uns espais buits sense significar–, que va ser destruïda i reconstruïda, alhora que desplaçada del seu indret original per encabir més còmodament el present.

Les robes de llençols, així com objectes per contenir i transportar, provenen de la casa del meu pare: cubells, la lletera, alguna cistella i panera fetes per ell i una altra oblidada a mig fer... la resta d’elements són trobats. Els ous de cada dia, menjats. I els daurats, ofrenats.

Aquesta intervenció és un homenatge al meu pare, traspassat enguany.

També una expressió del meu procés de dol, on des d’un punt fix es transiten onades d’emocions, records i oblits –també intencionats–, i de voluntat de desaferrar-se, alhora que de reconstruir la memòria i la pròpia ubicació.

NOTA: Una part de la instal·lació, la de l’Ofrena, ha estat retirada, perquè ha estat malmesa pel trànsit de vehicles. La ubicació era arriscada –donat que la creu ja va ser traslladada pel mateix motiu– però calia assumir-la per parlar de la traslació de la memòria i perquè tingués un sentit complet, recordant la ubicació primera, el punt original.

 




Art&Gavarres 2022- Mónica Campdepadrós (explicació) from 24 imatges x segon on Vimeo.